DEUTE EXTERN

  En el taller del deute extern vam aprendre, d'alguna manera, a produir figures per després vendre'ls i aconseguir diners per cobrir el deute que teníem (segons el país que érem). Els productes elaborats es construïen amb les primeres matèries, que aquestes variaven segons si el país era subdesenvolupat o desenvolupat. Cada país havia de fabricar rectangles i triangles d'unes mides determinades. Seguidament havien de passar un control on es comprovava si realment els objectes feien les mides demanades. Si era que si, anaven a la banca. La banca els hi donava uns dineres, 200$ pels rectangles i 400$ pels triangles. Cada quart d'hora els països subdesenvolupat, per tant els que tenien deute extern, havien de pagar una part del seu deute a la banca, i així successivament. Les conclusions que hem tret el nostre grup, la Mireia N, la Carlota i en Pau són que, els països rics no tenen cap problema, al contrari, tot són facilitats per ells ja que no tenen deute extern i tenen molts materials per produir triangles i rectangles i per tant guanyar diners. En canvi, els països pobres tenen molts de problemes i moltes dificultats, no només per els diners que els hi deixen si no també per les taxes. Per tant, hem arribat a la conclusió que els països rics treballen per superar-se i cada vegada ser més rics, en canvi els països pobres treballen per poder subsistir.