Gran Torino

GRAN TORINO:

Hola, som en Pol i la Mireia i avui us presentarem una de les activitats del Treball de Síntesi. El tema és 'Gran Torino', una pel·lícula que parla sobre la marginació, la violència i molts altres aspectes com ara la immigració. La pel·lícula tracta d'un home, Walt Kowalski, el qual viu en un barri on les coses han canviat totalment. El barri on abans vivia gent de la seva raça, ara només hi viu gent d'altres cultures. Se li mor la dona i el món se li enfonsa. Però la mort d'algú tan estimat li fa canviar totalment els pensaments sobre la gent del seu voltant i comença una nova relació amb la família xinesa veïna. A partir d'aquí, s'ajuden mútuament fins que Walt, mor per ells. 

Opinió:

Pensem que és una molt bona pel·lícula per mirar en aquest crèdit, ja que una de les coses més importants que et fa veure, és que molts cops jutgem a les persones per tenir un aspecte diferent al nostre sense conèixer realment la seva història, i sense saber com són realment.

Gràcies.

LLENGUA ANGLESA

Hola, bon dia a tothom, som la Laia Ramírez de Cartagena, l'Esther Sabé i la Mònica Nogué, de l'escola Casa Nostra. En aquest post us presentem una de les activitats que hem realitzat durant el Treball de Síntesi de 3r d'ESO, durant el curs 2012-2013. L'activitat que us proposem té a veure amb l'anglès. L'hem dividit en tres parts:

1. Cançó Michael Jackson (classe a l'aula): Aquesta activitat consistia en escoltar la cançó de Michael Jackson "Heal the world". Després d'haver-la escoltat hem fet les activitats sobre ella que teniem al dossier. Hem arribat a la conclusió de que aquesta cançó parla de la igualtat que podriem tenir tots sobre la terra si no estiguéssim constantment en guerra o buscant conflictes. 
2. Treball sobre la immigració i les diverses cultures a Anglaterra i Martin Luther King (classe a l'aula d'informàtica: primer de tot, vam buscar informació sobre la immigració a anglaterra i les diverses cultures que hi ha. Una curiositat és que a només a Londres ja es parlen al voltant de 250 llengües, cosa que a tots ens va sobtar. A part d'això, també vam buscar el percentatge de cada ètnia que viu actualment a Anglaterra, per exemple. Després de tot això, vam fer les activitats sobre Martin Luther King que teniem al dossier. Martin Luther King va ser un home que va guanyar el premi Nobel de la Pau per haver estat lluitant tota la seva vida contra el racisme entre blancs i negres. Va ser un ídol per a tothom i que actualment molta gent recorda. 
3. Debat: Finalment vam debatre sobre algunes qüestions relacionades amb els immigrants. 

Aquí us deixem també la cançó "Heal The World" 

Premsa:

Hola! Nosaltres som en Jaume i la Clara, i ara us explicarem l'activitat que hem fet: La premsa.
En aquesta activitat, teníem de comparar la portada i anotar la notícia més destacada dels següents diaris: La Vanguardia, La Razón, El país i L'Avui. I un cop  posada la notícia haviem d'explicar-la.

Més tard vam haver de contestar  unes preguntes i explicar quina era la notícia més important dels quatre diaris.

Després mirar a cada diari si la notícia més important era la mateixa, i escriure perquè crèiem que es així.

Finalment,  vam comparar el tractament de la notícia. És a dir: mirar si informaven del mateix en una notícia igual, si ho explicaven de la mateixa manera, o si estava escrita d'una altra forma (titulars), si les imatges o vídeos eren iguals...

Crec que ens ha fet aquesta activitat per veure com informen les notícies dels diaris i la importància que té la premsa.

Programació tv:

Hola, som en Jordi i la Marta. I avui us expliquem l'activitat de la programació tv.

Teníem una graella on hi havia la programació de 4 canals diferents: TV3, 33, C+ I Tele5. On vam tenir que seleccionar els diferents tipus de canals mitjançant un codi de colors.

Llavors, vam tenir de calcular el temps que durava cada tipus de programa, en minuts.

En acabat, vam tenir de realitzar dos gràfics circulars. A un, hi havia el temps total de cada tipus de programa (informatius, culturals, esportius i entreteniment). I a l'altre, el temps total de les diferents classes de programes d'entreteniment.

Al finalitzar aquesta part, vam tenir de contestar una serie de preguntes, sobre els resultats obtinguts.

BAFA-BAFA

Hola som la Bàrbara, en Gerard i la Paula. Avui us parlarem del joc que vam fer l'altre dia, se'n diu BAFA-BAFA. Per realitzar aquest joc vam fer dos grups de 14 persones. Cada grup era una societat, amb llengües i costums diferents a les que tenien l'altre grup. Un per un de cada grup havia d'anar a veure la societat del grup contrari. El arribar allà era una situació incomoda ja que no enteníem res del que parlaven, de les seves costums, el que feien, etc. Quan arribàvem a la nostre classe havíem d'explicar el que havíem vist i posar-ho amb comú, entre tots havíem de treure una conclusió per saber el que passava a l'altre societat. El grup A era una societat amable, riallera, i que només ens importava que l'altre gent estigues bé, és a dir, la felicitat. Entre ells feien un joc de cartes i si perdies no passava res, en canvi el grup B era una societat que no parlaven, que tot ho feien per interessos i els importava guanyar. Aquest joc el relacionem amb la vida, perquè quan viatgem algun lloc no entenem res del que fan, ni les seves costums, ni la llengua, etc. I ens hem d'espavilar.

Normativa del Wari

El Wari es una activitat que consiteix en la construcció d'un tauler per jugar-hi. És un joc possiblement desconegut per a vosaltres, però que durant molts segles ha estat un entreteniment per a molts infants i adults d'Àfrica i Àsia.

Aquest joc, nomes a un taulell poden jugar dos jugadors.El taulell està compost per forats, on les peses s'hi agrupen. On les peses son indiferents. Els forats del taulell, 6 son de un jugador i els alters 6 de l'altre jugador.

Per moure totes les llavors d'un forat i es reparteixen en un ordre determinat.

Com es juga:

un jugador agafa les llavors d'un dels forats del seu camp i va dipositant una llavor a cadascun del forats següents fins que es queda sense llavors.

Si, pel fet de tenir moltes fitxes en un forat s'ha de fer més d'una volta, es salt`ra sense sembar el forat origen de la jugada.

Hi ha dos finals possibles: que acabi el moviment al seu camp o al camp contrari

- Si acaba al seu camp no passa res i juga l'altre.

- Si acaba al camp contrari en un forat on hi queden 2 o 3 llavors aquestes es capturen. Si els forats del mateix camp immediatament anteriors tenen també 2 o 3 llavors es poden anar capturant fins que es troba un forat que no compleix aquestes condicions. Aquestes llavors retirades són guardades apart pel jugador que les captura. Seguidament fa jugada l'altre.

Hi ha un parell d'excepcions:

- No es pot deixar al contrari sense fitxes al seu camp per poder jugar

- És obligatori que els camps dels jugadors tinguins llavors perque si no, no es pot jugar.

El joc acaba quan:

- Un dels jugadors no pot moure i el contrari no li pot proporcionar llavors per continuar. El jugador que encara té fitxes les retira i les afegeix a les que ha capturat durant la partida.

- Els dos jugadors es posen d'acord en acabar la partida. Cadascú retira les fitxes del seu cantó i les afegeix a les que ha capturat.

Es procedeix al recompte de fitxes de cadascú i guanya el que en te més.

DEUTE EXTERN

  En el taller del deute extern vam aprendre, d'alguna manera, a produir figures per després vendre'ls i aconseguir diners per cobrir el deute que teníem (segons el país que érem). Els productes elaborats es construïen amb les primeres matèries, que aquestes variaven segons si el país era subdesenvolupat o desenvolupat. Cada país havia de fabricar rectangles i triangles d'unes mides determinades. Seguidament havien de passar un control on es comprovava si realment els objectes feien les mides demanades. Si era que si, anaven a la banca. La banca els hi donava uns dineres, 200$ pels rectangles i 400$ pels triangles. Cada quart d'hora els països subdesenvolupat, per tant els que tenien deute extern, havien de pagar una part del seu deute a la banca, i així successivament. Les conclusions que hem tret el nostre grup, la Mireia N, la Carlota i en Pau són que, els països rics no tenen cap problema, al contrari, tot són facilitats per ells ja que no tenen deute extern i tenen molts materials per produir triangles i rectangles i per tant guanyar diners. En canvi, els països pobres tenen molts de problemes i moltes dificultats, no només per els diners que els hi deixen si no també per les taxes. Per tant, hem arribat a la conclusió que els països rics treballen per superar-se i cada vegada ser més rics, en canvi els països pobres treballen per poder subsistir. 

 

Col·loqui

 

Hola! Som l'Enric, la Blanca i la Núria i avui us presentarem un taller relacionat amb el TDS d'aquest any: UN MÓN DIVERS. Presentarem el COL·LOQUI,on vam poder observar les maneres de pensar, d'actuar i de sentir de 5 persones vingudes de 5 països diferents. Durant aquest vam poder experimentar les sensacions que pot arribar a tenir una persona al deixar el seu país, la seva cultura, la seva llengua, els seus costums i la seva manera de veure el món. A l'hora d'integrar-se en un hàbitat totalment diferent, tots aquests costums canvien radicalment. Al llarg de la seva explicació i anant agafant apunts ens vam adonar que cada membre que va participar a la xerrada tenia una opinió diferent sobre el seu nou món. Alguns dels membres que van participar estaven totalment contents d'haver arribat en aquest país i haver-se integrat. En canvi d'altres al principi els va costar integrar-se ja que la causa de la seva emigració cap aquí va ser forçada. Al llarg del temps tot els va anar millor i ara es senten finalment integrats. També cal destacar que la nova moda d'etiquetar als immigrants que arriben a Catalunya moltes vegades pot molestar-los, ja que poden estar passant una situació molt difiçil i incomprensible per als altres. Un cop acabat aquest taller vam posar idees en comú i vam reflexionar i redactar unes conclusions. Una conclusió molt important és que ara després d'aquesta xerrada som més empàtics amb les persones que arriben al nostre país i comencen una nova vida totalment de zero. També hem après que la vida moltes vegades no és com un vol i d'un dia per un altre tot pot canviar radicalment. Ens ha agradat molt aquest taller. Ara al caminar pel carrer i veure una persona sola i aïllada ens costarà menys apropar-nos-hi, ja que hem pogut “experimentar” la seva situació.

 

Wari

Hola som en Nil, el Martí i la Laura i us explicarem un dels jocs que hem fet durant el TDS de 3r d'ESO: El wari.
A continuació us explicarem el procés de construcció del joc.

Ens van donar dues fustes rectangulars, unes altres de llargues i primes que feien 2190mm x 7mm, un tros de roba, tres puntes, un tros de goma i 48 cigrons. Vam agafar una de les fustes rectangulars i la vam tallar a mida.Seguidament vam enganxar les fustes llargues en els laterals. Després vam tallar a mida les fustes més primes per col·locar-les a la base del joc.
Les fustes primes fan 6 quadrats petits i un rectangle gran. A continuació vam fer el mateix amb l'altra fusta rectangular i vam enganxar una imatge amb làtex a la part posterior de la fusta per tal que quedés la tinta de la imatge enganxada. Un cop la cola es va assecar, vam retirar el paper de la imatge. Amb la cola vam enganxar un tros de roba, perquè les dues fustes quedessin juntes i poder guardar el joc. Com a últims retocs vam pintar l'interior del taulell amb pinzells, segons el gust de cada persona.

Finalment vam començar a jugar amb els 48 cigrons.